Benvinguts a la Parròquia Santa Maria d'Olesa de Montserrat

Càritas Parroquial

CÀRITAS parroquial d’Olesa de Montserrat està ubicada a la Parròquia de Santa Maria.

HORARI D’ATENCIÓ:
Dimecres i divendres de 6 a 8 de la tarda.
Telèfon de contacte: 692 94 22 43.

L’horari d’atenció durant el mes
d’agost, serà tots els dimecres de
18.00 a 20.00 a la Parròquia.

Missa exequial

 La missa exequial pels nostres germans difunts, serà cada dissabte a les 19.30 hores.

Evangeli del Diumenge

Diumenge 19 - 08 - 2018

Dia litúrgic: Diumenge XX (B) de durant l'any
 

Text de l'Evangeli (Jn 6,51-58): En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món». Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien: «Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar?». Jesús els respongué: «Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre».

«Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre»

Taizé

ACTIVITATS DEL “GRUP DE TAIZÉ ”

XVè. VIATGE A TAIZÉ
(Impressions del meu primer viatge)
Era fosc encara quan un grup d’olesans i masquefins de les respectives parròquies, empreníem el camí cap a Taizé. Una vegada més per a la majoria d’ells, la primera vegada per a uns quants, la il·lusió per a tots. De mica a mica fent quilòmetres per les autopistes franceses, ens varem anar acostant al nostre destí enmig del bon humor de tothom. I va arribar el moment esperat per tots: ja érem a Taizé!  Només baixar de l’autocar, la gran quantitat de joves de tot el món que es disposaven a sopar, ens va donar la benvinguda.
Quedava una bona estona abans de la Pregària de la Llum i la meva companya, experta ja, després de moltes visites, em va dir que disposàvem de temps suficient per anar a la tomba del germà Roger, i vaig pensar que era una bona manera de començar la visita. Quan hi varem arribar, el sol començava a anar a la baixa i el lloc sant, estava gairebé en silenci. Em va impressionar la senzillesa extrema de la seva tomba, plena de vida. Plantes i flors, senzilles com ell, li fan companyia i allà va sorgir la primera pregària d’agraïment a Déu per la seva vida de servei i acolliment, llum pels joves, esperança per l’església.
La Pregària de la Llum va ser el primer contacte amb l’essència de Taizé. Els cants que tantes vegades havia escoltat i cantat, ara els vivia des de dins, en el lloc per al qual van ser escrits: joves, cants, pregària, llum.... simbolisme i realitat alhora. Després del necessari descans, diumenge, l’Eucaristia. Ecumenisme en estat pur! Gent de tot el món en una pregària comuna. Quin goig aquella celebració que ens va incorporar eficaçment a la universalitat de l’església.
Varem dir adéu a Taizé amb una mica de recança, per començar la part més lúdica del viatge. A Orange mossèn Esteve es va afegir al grup, amb l’alegria de tots i en Carles Juaní, ens va descobrir la sorpresa del viatge: podríem assistir a un gran concert a l’amfiteatre romà, dins del festival internacional d’òpera “Chorégies d’Orange”. Va ser un regal preciós! En un marc espectacular, de sonoritat perfecta, les veus d’un gran cor i d’uns solistes excel·lents (Aida Garifullina, etc.), quedaran al nostre record com un altre moment molt important del viatge.
L’endemà una visita guiada per Orange ens va mostrar la bellesa històrica d’aquesta ciutat. I continuant el viatge, cap a Uzès, a dinar. Un poblet preciós tal com varem poder apreciar fent-hi una passejadeta. Carrers amb racons molt bonics i un espectacular campanar rodó, l’únic a França, que ens va recordar a tots la torre de Pisa.
I avall, fent camí cap a casa! Mentre la son ens rondava després d’un bon dinar, començava a ser hora de fer balanç de tres dies molt intensos, viscuts amb la bona companyia de totes i tots; de l’organització perfecte del Carles i l’Anna, sempre pendents de tots els detalls, i de la conducció plàcida i professional del Jordi, que ho va fer tot molt fàcil. Per a tots ells, el meu sincer agraïment i el de tots. Arribant a casa, el “cant dels adéus”, va ser un “a reveure, si a Déu plau” tot pensant ja en un altra experiència compartida.

Pilar Temporal