Sant Salvador de les Espases - Parròquia Santa Maria d’Olesa de Montserrat

Sant Salvador de les Espases

Sant Salvador o Castell de les Espases o Rocha de la Spaa, tres topònims que parlen del mateix lloc, una construcció fortificada situada dalt d'un espadat, un bastió de defensa i, finalment, una ermita en acció de gràcies. I al voltant de tot plegat, la llegenda mil·lenària que relata una pluja d'espases i de foc en el moment en què cristians i sarraïns s'enfrontaven aquí i allà per fixar els territoris; Ramon Berenguer el Gran per una banda, Al-Mansur per l'altra. D'això fa més de mil anys però el lloc continua, ara amb el nom reconegut de Sant Salvador de les Espases, fixat documentalment per primera vegada el 1274 com a resultat d'una invocació agraint un favor concedit a un veí de Viladecavalls.
Amb tot, l'existència real d'aquesta edificació es coneix gràcies a una escriptura datada l'1 de setembre de l'any 985. El seu emplaçament geogràfic és just on s'uneixen tres termes, el d'Olesa de Montserrat, el de Vacarisses i el d'Esparreguera, i per situar-la més concretament està enclavada a cavall dels termes d'Olesa de Montserrat i d'Esparreguera, a tocar del riu Llobregat i de la muntanya de Montserrat.
Ara fa més de cent anys, mossèn Antoni Roig, Rector d'Esparreguera, tenia la missió d'atendre la capella del mas de Can Tobella, així com l'assistència a l'ermita de Sant Salvador; però per condicions d'incomoditat en dies de pluja abundant i possibles riuades, va decidir cedir el compliment d'aquesta missió a mossèn Heribert Font, Rector d'Olesa de Montserrat, segons document arxivat a la Parròquia d'Esparreguera amb data de 18 de març de 1868.
Els anys precedents al 1924, la gent de la contrada hi celebraven els seus aplecs, això si l'estat de l'ermita i les edificacions adjacents ho permetia. El cas és que el geòleg i escolapi Joan Solà i Coromines, resident com a professor a l'Escola Pia de Terrassa, practicant l'excursionisme pel massís de Puigventós, descobrí les runes del castell-ermita de Sant Salvador de les Espases. El pare Solà en quedà enamorat, tant del seu enclavament com del seu entorn, la magnífica panoràmica que ofereix de la muntanya de Montserrat.
L'ermita, en aquells temps, presentava un estat desolador. La reacció del pare Joan Solà no va ser altra que programar l'inici d'una recontrucció. Va reunir un reduït nombre de persones d'Olesa de Montserrat, Terrassa i Vacarisses, i amb l'ajuda d'amistats i gent generosa dels pobles veïns va començar les obres de restauració, fins que el dia 9 de juny de 1924 es va poder inaugurar la primera etapa de la reconstrucció contemporània. Per aquells anys, Joan Coromines també descobrí el lloc tal com podem llegir en una de les seves llibretes de camp i, en clau més filològica, anotà el cas al seu magne Diccionari etimològic i complemantari de la llengua catalana.
Per tal d'assegurar la continuïtat de les obres i el manteniment de l'ermita, es constituí un petit patronat sota els auspicis de la Parròquia de Santa Maria d'Olesa de Montserrat, encapçalat per l'olesà Salvador Parent i Dinarès, que fou succeit, més tard, per la seva vídua, l'Antonieta de cal Bià. I així fou com els aplecs tornaren a celebrar-se, augmentant anualment el nombre de fidels i, també, el nombre d'excursionistes que acudien a l'ermita, quedant impressionats per la tasca de reconstrucció duta a terme. Aquesta realitat va engruixir la feina de manteniment i la responsabilitat d'assegurar la viabilitat del lloc.
Amb el temps, el patronat creié convenient la constitució d'una associació encaminada a la conservació, guarda i manteniment de l'ermita i llur entorn, i gràcies a la col·laboració de diverses entitats i persones devotes, i a l'empar de la Parròquia de Santa Maria, l'any 1971 sota la presidènci de mossèn Josep Duran de Cal Nyinyu, es formà l'Associació Amics de Sant Salvador de les Espases. Deu anys més tard l'associació era legalment autoritzada.
Avui, en ple segle XXI, l'Associació Amics de Sant Salvador de les Espases segueix viva, malgrat les dificultats que al llarg de tots aquests anys s'ha trobat. Però l'objectiu fundacional continua fort i l'Aplec es continua celebrant el primer diumenge de setembre. I que per molts anys en podem gaudir.