El racó del Mossèn

Aquest espai explica les activitats pastorals de Mn. Esteve, rector.

ACTIVITATS PASTORALS DE MN. ESTEVE

Cada dia: 8.00 Missa a la capella de les Hospitalàries de Martorell. Matins: Assistència al malalts de l’Hospital del Sagrat Cor. Rep visites al despatx.
Divendres: Visites al despatx parroquial d’Olesa de Montserrat.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

No hi ha vida sense despertar

Una actitud bàsica per aquest temps d’Advent: la importància de viure desperts. La qual cosa equival a ser conscients del que som i a viure en coherència amb això.
Estem adormits mentre romanem a la superfície, “lluny” de nosaltres mateixos, dels demés, de la vida. Ens movem llavors com personatges d’un somni en busca dels seus propis interessos, sense preguntar-nos el perquè i el per a què de l’existència. En conseqüència, ens oblidem de “ser” i prioritzem el “tenir”, el “fer”, l’entretenir-se...
Despertar és ser, d’una manera cada vegada més constant i ininterrompuda. “Només ser”, com diria el poeta Jorge Guillén. I en la certesa -aquestes són les paraules de Jesús- de que tot el demés “se’ns donarà de més”.
Què representa “ser”? Prendre consciència, o més ben dit, viure amb consciència. Quelcom que desapareix quan estem “adormits”. Per tant, és probable que necessitem entrenar-nos per activar-la.
Prendre consciència implica una mena de viatge de “retorn a casa”. I l’entrenament, en aquest cas, passa per acostar-nos a nosaltres mateixos, des d’una actitud inicial d’acceptació i uns sentiments de proximitat i d’amor.
A partir d’aquí, a través d’aquesta “porta d’entrada”, podem entrar en contacte amb la Vida que som, més enllà de la persona en la que ens estem experimentant. Fins a experimentar que, en realitat, no vivim, sinó que som viscuts. I des d’aquesta comprensió ens convertim, de manera conscient, en camins pels quals la vida es va movent. Hem despertat.
Perquè aquest despertar es produeixi, necessitem “vetllar”, que vol traduïr-se en un doble sentit: per una part, cuidar els temps de silenci per alimentar la consciència de proximitat amorosa a nosaltres mateixos i assaborir la vida que som; per una altra banda, cuidar l’atenció conscient al llarg del dia per a mantenir viva de manera continuada
aquella connexió... o tornar a ella cada vegada que notem que ens n’hem “allunyat”.

Esteve Fernández García,

Rector d’Olesa de Montserrat.